dilluns, 3 de novembre del 2014

Literatura i gastronomia. El vi negre

Una de les més grans desgràcies de l'adjectivació catalana ha consistit a utilitzar l'adjectiu "negre" per a assenyalar una classe de vi. L'adjectiu "negre", si la utilització no s'encerta d'una manera exacta, és horripilant i, en relació amb el vi, inadequat i fals. El vi no ha estat mai negre, ni tan sols el més fosc. És un adjectiu que, si no correspon al substantiu determinat, és d'un mal gust esfereïdor. Es pot dir: la "negra nit", o el "vel negre que portava la vídua en l'enterrament del seu marit". Del vi no es pot dir mai perquè no és veritat. Cap llengua romànica no ha caigut en aquesta intolerable aberració: castellà vino tinto; francès vin rouge; italià vino rosso; portuguès vinho tinto. Jo proposaria que, del vi que anomenem negre, en diguéssim vi roig, que és molt més exacte i socialment molt més obert i clar.
Josep Pla, El que hem menjat 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada