Llegenda de Nadal. El panettone

El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El duc, home xerraire i generós, havia convidat una bona colla d'amics al seu palau. Els cuiners van preparar un sopar fastuós que seria coronat amb uns pastissos. A la cuina de palau hi hagué esglais, crits i llàgrimes quan s'adonaren que les postres s'havien cremat i que no es podien servir de cap manera.

 

El xicot que rentava els plats, en Toni, va proposar servir un pa amb fruita que ell havia preparat per compartir amb la seva família. Va mostrar-lo als companys de cuina i tothom convingué que al cap i a la fi era millor servir aquell pa que no pas que el duc i els seus convidats es quedessin sense postres.

 

A taula, a l'hora dels brindis, el duc va fer cridar el chef i va fer una felicitació pública per tots els àpats. Quan el xef se'n tornava cap a la cuina, el duc li va preguntar pel nom d'aquells postres que havia enamorat tots els comensals. El xef va dir-li que l'havia fet el xicot que rentava els plats. El duc va fer passar en Toni que va ser rebut com el gran heroi de la nit. Un dels convidats va proposar batejar aquests postres com a "pane di Toni", que amb el temps se l'ha anomenat panettone.

“La bruixa dels panellets”

El dia de Tots sants de 1923 en Josep Maria de Sagarra va publicar a la premsa el conte “la bruixa dels panellets” dedicat al seu amic poeta i pastisser de Sarrià J.V. Foix. La seva lectura encoratja el pastisser a renovar la tradició, a no quedar-se emmotllat en l’ “això sempre s’ha fet així” i també alerta de no fer el saltimbanqui a l’obrador per vantar-se d’original. És un magnífic full de ruta de la pastisseria.

La diada de Tots Sants, situada entre la festa de la verema  i Nadal, ha fascinat les persones de tots els temps i arreu del món. Desperta la imaginació, inspira els escriptors i obre la porta a tota mena de llegendes. El Festival de Cinema de Terror de Molins de Rei n’és un bon exemple.

La tardor té un realisme màgic. Posa en relació el treball dels homes amb el fruit de la terra i la lenta maduresa de les coses amb  l’explosió de sabors. Si els primers freds i les primeres boires arriben aviat, la flaire de les castanyes tot just torrades, una ampolla de vi jove i  una safata de panellets en bona companyia conviden a la conversa franca i allargada.

La llegenda diu que el panellet va néixer per a que els campaners reposessin les forces i la gana entre batallada i batallada a la vigília del dia de difunts. De fet el panellet suporta moltes combinacions. Cal lligar i refinar bé el massapà. Per menjar-ne cal tenir gana, és una peça de rebosteria densa i inaugura la temporada de la pastisseria del massapà:  Tots Sants, Nadal, Reis, Sant Antoni.

Als que us faci gràcia llegir el conte el podreu trobar a les Obres Completes de Sagarra a la biblioteca. El 1996 les Pubicacions de l’Abadia de Montserrat en va fer una edició infantil, que també està disponible, amb el permís d’algun sagarrià que l’hagi demanat en préstec. L’any passat es va celebrar el cinquantè aniversari de la mort d’aquest amic lleial de la pastisseria catalana. Sagarra fa sempre de bon llegir.

Article publicat a la revista "El Llaç", Molins de Rei

El divertit origen de l'orxata de xufla

Quan el rei Jaume I va entrar a València una donzella li va oferir un got d'orxata. En Jaume I va quedar tan sorprès del seu gust desconegut que li contestà: "Açò no és llet, açò és or, xata", d'on suposadament va derivar "orxata". De tota manera, el bon... rei devia tastar-la al final de la temporada orxatera, doncs l'entrada de les tropes catalanoaragoneses va ser el 9 d'octubre de 1238. Sigui com sigui, és una beguda estiuenca molt esperada que pot ser consumida a totes hores i a totes les edats. L'artesana s'elabora amb xufla, aigua i sucre. Per a que la seva qualitat sigui inqüestionable ha de tenir una durada curta i ha de ser servida a 0 graus. No només és popular als països catalans, sinó també a Mèxic. Llegiu aquesta divertida història de l'historiador Jordi Bilbeny a Mèxic

3 mesos a Molins de Rei

Avui fa 3 mesos justos que vam inaugurar la botiga de Molins de Rei.

Carrer Rafael Casanova, 50 - Plaça del Palau

Tf: 93 680 48 12

Acompanyats o sols, que bons són els bunyols!

Acompanyats o sols,

que bons són els bunyols!

Si són ben ensucrats,

te'ls menges a grapats.

I si no ho són, també,

que sempre venen bé.

Sucats en llet fan clar

qualsevol esmorzar.

Miquel Martí i Pol.

"Bunyols".

Bon profit!. Barcanova 1999.

Dolces tradicions, els bunyols

Les diades pastisseres catalanes han anat conformant un calendari bastit a base dels segles: un patrimoni cultural singular al món, fet i preservat tant a les cases particulars com als obradors de pastisseria. El calendari pastisser té un ritme insubstituïble i ha anat resistint el pas del temps gràcies a la voluntat de ser de les generacions anteriors i de les actuals d’aquest tros de món. Cap altre país ha sabut trobar un postre dolç per a cada festa: sant Joan, Tots Sants, la Pasqua, sant Antoni i d’altres que s’han anat quedant pel camí.

Ara som al temps de la Quaresma i els bunyols en són la rebosteria distintiva. Tenen una prestància austera i probablement van sorgir de la necessitat popular d’harmonitzar els dejunis. El bunyol no té el fast del tortell que convida a fer colla  ni tampoc  l'exuberància de la mona de Pasqua. És un contrafort secular sense ornaments, pensat per a ser menjat individualment en aquesta època de l’any. Tradicionalment se’n comencen a fer el Dimecres de Cendra i se’n couen cada dimecres i divendres de Quaresma fins Divendres Sant.

Els bunyols procedeixen dels nostres monestirs del Rosselló i de l’Empordà. Des d’allí  van baixar als obradors dels artesans medievals, van entrar a les cases  i es van  popularitzar ràpidament. Actualment trobem bunyols arreu dels Països Catalans. Segons on anem, trobarem bunyols plans, amb forma d’orelleta o rodons. Al País Valencià fan els de vent i els de carbassa. De sempre, a Barcelona els han farcit de crema per la proximitat amb la diada de sant Josep. En canvi, els de l’Empordà, que allà en diuen brunyols,  s’han imposat arreu del país: porten un forat al mig i estan fets amb matafaluga. La paraula més bonica però, és la que fan servir a  Cadaqués: són els crespells. En Josep Pla va escriure que tenien un gust molt especial  gràcies a l’oli d’oliva que s’hi elaborava abans de les gelades del 1956, que van devastar moltes oliveres. Segons en Pla a Cadaqués s’hi feia el millor oli del país, idoni per coure els crespells. El seu bon amic cadaquesenc Víctor Rahola dedicà al crespell aquest poema tan evocador:

Oh, crespell gustós, joguina ensucrada,

germà de la joia del forn mallorquí;

tan flonjós com ella, de crosta daurada,

flairós com els boscos del cim del Pení.

Oh, crespell daurat, de tendra dolcesa,

present de la pàtria saborós i fi.

*Article publicat a la revista El Llaç d'Unió, de Molins de rei, número de febrer de 2013.

Hem creat la Coca de la Candelera

Totes les grans diades catalanes tenen el seu postre. Per fi la Fira de la Candelera també té el seu!

La Coca està elaborada amb una base prima de la clàssica coca de forner. A la massa hi hem barrejat llardons.

Un cop feta i reposada, la untem lleugerament amb oli d'oliva. A sobre hi hem afegit avellana trinxada i sucre. Un cop cuita, s’hi regalima una mica d’anís.

• LA COCA DE FORNER és la coca catalana per antonomàssia
• ELS LLARDONS homenatgen el tradicional esmorzar dels traginers.

• L’OLI és el producte mediterrani tan present a la Fira.

• LES AVELLANES remarquen l’origen pagès de la Fira i la centenària presència dels planters.
• EL SUCRE és l'element definitori de la pastisseria.

• L’ANÍS dóna el punt final d'alegria a la Coca

La vam presentar el dimecres 23 de gener a la sala Punt de Comerç amb la presència de de nombrosos veïns i representants d'entitats. L'alcalde de Molins de Rei, Sr Xavi Paz, va agrair la nostra aportació i va animar les empreses i comerços de la Vila a innovar i a continuar  treballant amb entusiasme.

PER MOLTS ANYS, FIRA!  PER MOLTS ANYS, COCA!