divendres, 12 d’octubre del 2012
divendres, 15 de juny del 2012
dijous, 14 de juny del 2012
Llegendes de sant Joan. El misteri de la font de l'avellana
La nit de
sant Joan té un misteri ple de vitalitat, càlid i màgic. Totes les
civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici d’estiu i en totes elles el
foc és un element comú. Les tradicions del foc són presents a tot Europa, des
d’Irlanda fins a Rússia, de Noruega fins a Grècia. La flama del Canigó que
passarà per tants pobles n’és un gran
exemple.
La nit de sant Joan Aquesta és procliu a la màgia. El foc, l’aigua i les
herbes remeieres adquireixen propietats curatives. La llegenda diu que les
sirenes estrenen les seves noves melodies enciseres. Durant segles es deia que
les donzelles que es mullessin la cabellera a la font del carrer de l’Avellana
de Barcelona tindrien garantit el casori en l’any proper. Per desgràcia, aquest
carrer de la Barcelona vella va desaparèixer amb la reforma urbanística.
Així, la gastronomia segueix la cultura i les tradicions. Les classes
populars van inventar les coques amb les fruites de la temporada i altres
dolços. El mot coca és molt antic i està emparentat amb la paraula anglesa cake.
Als nostres dies la revetlla de sant Joan és una de les millors ocasions
per trobar-se amb els amics, inaugurar el terrat i les terrasses i donar
l’entrada a l’estiu. I que cadascú busqui la seva pròpia font de l’Avellana.
diumenge, 10 de juny del 2012
diumenge, 13 de maig del 2012
dimarts, 8 de maig del 2012
Diumenge, 13 de maig, Fira de sant Ponç
Tortell de sant Ponç, Coques de vidre, Confitura, mel, pinyonats, pa de xocolata
dijous, 3 de maig del 2012
Taller de Xocolata per a tots
 |
| Dissabte i diumenge davant de la botiga de sant Antoni en el marc de la Fira Innova |
dimecres, 2 de maig del 2012
Taller de Xocolata i de personalització d'un pastís
El proper dissabte i diumenge, en el marc de la Fira Innova, farem un taller de xocolata. Serà una activitat lúdica pensada per a tothom, però especialmentment per als més petits.
És una activitat que coincideix amb el dia de la mare. Nosaltres elaborarem la base dels pastissos i els participants podran personalitzar el pastís, escrivint un nom o fent el dibuix que més els agradi.
El taller es realitzarà davant la botiga de sant Antoni, en plena celebració de la Fira Innova.
És una activitat que coincideix amb el dia de la mare. Nosaltres elaborarem la base dels pastissos i els participants podran personalitzar el pastís, escrivint un nom o fent el dibuix que més els agradi.
El taller es realitzarà davant la botiga de sant Antoni, en plena celebració de la Fira Innova.
diumenge, 15 d’abril del 2012
dissabte, 7 d’abril del 2012
diumenge, 1 d’abril del 2012
Fes de padrí
És costum
estès arreu de Catalunya que els padrins i avis facin present, als seus fillols
i néts, d´un pastís; hi són aplicats un nombre d´ous igual al dels anys de
l´infant a qui hom l´ha de donar. Aquest present es fa fins que se celebra la
primera Comunió.
Déus vos guard, padrí;
la Pasqua ha vingut;
doneu-me la mona,
i Déu us dô salut.
la Pasqua ha vingut;
doneu-me la mona,
i Déu us dô salut.
El costum és
antic, puix que ja surt citat en el segle XV amb el mateix nom de
"mona".
Actualment
la mona s´elabora a base de pa de pessic amb diferents farcits i posant a sobre
un ou o figura de xocolata. En tots els aparadors de les pastisseries catalanes
apareixen figures diverses i espectaculars, proclamant com l´artesania de
l´elaboració de la xocolata adquireix la qualitat d´art autèntic.
La
pastisseria catalana n´és la pionera i és la impulsora de la tècnica en la
transformació de la xocolata en obres artístiques. Al Museu de la Xocolata s’hi
troben mostres permanents d´aquest art característic del nostre país.
dissabte, 3 de març del 2012
Fem un cafè?
El nostre Cafè és torrat, d’origen 100% aràbica, cultivat a altituds dentre 1000 i 2000 metres i entra dins la qualificació dels considerats cafès fins.
És un cafè amb poca cafeïna, amb poc cos, aroma exquisit i un toc just d’acidesa. Que fa ressaltar totes les seves qualitats. En conjunt és un cafè intens, acaramelat i aromàtic. És el cafè més desitjat.
dijous, 23 de febrer del 2012
QUIN TRIARIES?
Un bunyol de l'Empordà,
un croissant de xocolata,
coca de forner
o un bunyol de crema?
dimecres, 15 de febrer del 2012
Dijous Gras
La coca de llardons és inseparable del Dijous Gras. Té els seus orígens al Pirineu català i és feta de pasta de full amb llardons trinxats. Té una forma ovalada o rectangular, va pintada amb ou i coberta de força pinyons i sucre per sobre. Quan queden ben daurades i cruixents al forn ja es poden retirar.
Aquest dia va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les famílies tenien el sentit més ampli. El més important de dijous gras era el berenar amb totes les derivacions del porc matat dies enrere just abans de començar la Quaresma. En canvi, Carnestoltes té una naturalesa irreverent que el dijous gras no té. El Dijous Gras és una festa bàsicament gastronòmica i Carnestoltes és un ball, una disfressa, una màscara o un desemmascarant.
En alguns indrets en diuen greixons -és el mot que fa servir Josep Pla- i a Molins de Rei se'n diu brescallons. Aquesta part del porc és el greix insoluble que queda entre la pell i el llard. Els millors llardons que hauré menjat els havia fet en Joan Garcias, de ca la modista de Corbera. Eren uns llardons frescos fregits amb poma. Cada dijous gras ell portava una bossa d'aquells llardons inoblidables a casa i el pare li'n feia una coca de dijous gras que era compartida i menjada a la taula rodona de la Diadema. No sé pas si hi haurà algun xarcuter que elabori uns llardons similars.
Josep Pla també evoca les coques.
El residu insoluble del greix constitueix els greixons, amb els quals s'elaboren les coques del mateix nom, que són una de les delicadeses de la matança. aquestes coques que un dia foren tan fines i lleugeres, ¿on han anat a parar? Les Hores (1971)
La botifarra d'ou és un dels plats ineludibles. Es fa amb cansalada i parts del cap del porc prèviament bullides. Un cop triturades es barregen amb els ous, la sal, el pebrot i la nou moscada. Un cop embotida, la botifarra es cou en una caldera; després se'n lliguen els extrems amb cordill i es penja perquè s'escorri.
La gastronomia del dia també el inclou la xatonada del Baixa Penedès i el Garraf, amb els coneguts carnestoltes de Vilanova i Sitges. En aquesta època l'escarola comença a ser blanca. El xató consisteix en una amanida d'escarola, bacallà, tonyina, anxoves, olives i una salsa especial feta d'alls i ametlles torrades.
diumenge, 12 de febrer del 2012
dimecres, 8 de febrer del 2012
dissabte, 4 de febrer del 2012
Xocolates d'elaboració pròpia
- Xocolata amb llet
- Xocolata blanca
- Amb gerds
- 80% de cacau
- Amb taronja
- Xocolata salada
- 70% de cacau
- Amb baies gogi
dijous, 2 de febrer del 2012
dijous, 26 de gener del 2012
Valentina
En honor a Valentina Cardona Gimeno, nascuda el 16 de desembre de 2011, hem creat el pastís Valentina.
Està fet d'unes fines capes de pa de pessic amb un farcit de xocolata negra. El corolari són uns profiterols de salsa de llimona que fa contrast.
La decoració és una cinta de caramel de color de rosa.
dimecres, 25 de gener del 2012
El primer forner
 |
| Pau Cardona i Rigol 1861 - 1928 |
Pau i Josep Cardona i Rigol, dos dels vuit fills d’un jornaler de la Casa Cremada de Corbera, marxen a Molins de Rei a aprendre l’ofici de forner. En Josep es queda a Molins i obre un forn a la Plaça de l’Ajuntament que encara conserva el nom Cardona. En Pau torna a Corbera i compra la casa anomenada de cal cafeter on hi havia un forn per torrar el cafè i posa en marxa el negoci de forner. És el mes de maig de 1885 i tenia 24 anys.
Però per aconseguir l’aigua havia de baixar a la font vella i carregar aigua amb uns barrals transportats per un ruc. El 1896 va comprar una finca a l’Avinguda de Catalunya que tenia un pou d’aigua a Salvador Martí. Aquest fet va tenir una força simbòlica i fundadora: d’allí en brollaria l’element indispensable per al negoci i la família. Fins als anys 70 del segle XX l’aigua va ser potable per a l’elaboració del pa.
 |
| Cal Cafeter l'any 1981, poc anys abans de ser tirada a terra |
El naixement del forn s’emmarca en un gran moment per al país, la Renaixença, que va desvetllar grans moviments industrials, de construcció d’infraestructures i de la creació de bancs i caixes d’estalvi. Pel que fa a les fàbriques de farina, les farineres, tenen una extraordinària importància. Encara que a mitjan del segle XIX la molineria catalana era més domèstica que industrial, quan disminueixen els molins d’aigua i n’apareixen de vapor i de gas, i se substitueix la mola de pedra tradicional per un joc de cilindres, Catalunya fa un gran pas endavant, i el 1900 concentra la quarta part de totes les fàbriques de procediment nou de la península ibèrica, mentre Barcelona esdevé un dels grans ports fariners del Mediterrani.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)